divendres, 24 d’abril del 2009

Manual pràctic de la meva vida a partir d'ara o com continuar endavant

Guardaré totes les ungles que em vaig mossegar mentre era amb tu. Deixaré en un calaix totes les pestanyes que em van caure mentre em feies pessigolles. Amb tots els meus cabells escriuré el teu nom. Posaré el comptaquilòmetres a zero per començar de nou. Recolliré les fotografies que feiem mirant-nos i les ordenaré per dates. Repassaré totes les matrícules que em sé per fer que el temps passi més de pressa. Comptaré el nombre de vegades que et vaig dir com t'estimo. I explicaré als nens que em vulguin escoltar contes de princeses que aprenen caminar sense necessitar un príncep. Et definiré tal com ets i procuraré tornar a mirar-te als ulls. No vull dir que ja no sé pronunciar el teu nom perquè no és veritat. Tampoc que vulgui esborrar-te; si ho hagués volgut, ja ho hauria començat a fer.

Aquí dins encara hi ha massa coses que et pertanyen. I que sempre seran teves. Guarda el meu record amb cura. No l'arruguis perquè jo continuaré aquí. Ens hem ofegat en un toll però hem descobert que és més fàcil nedar sense estar agafats de la mà. No dubtis ni un segon que no deixaré, mai, que t'ofeguis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

festucs i mandarines han parlat