dimecres, 22 d’abril del 2009

Ahir, avui i (suposo) demà

M'he amagat darrere uns vidres foscos perquè ningú em pugui llegir els ulls.
M'he fet una cua -no sigui el cas que algun cabell em caigui i faci la forma de la inicial del teu nom-. He caminat amb unes cames que tremolaven potser massa. I la boca em somriu al revès.
Hauria de demanar una talla menys de món: em va gran.
Hem escollit volar. O, almenys, intentar-ho.
I, si no, procuraré (sobre)viure.

1 comentari:

festucs i mandarines han parlat