Ben endins

Només necessitava paper d'arròs i tabac. Però un tabac en concret. O una herba, és igual.
Poso el paper davant meu. De la butxaca me'n trec una bosseta: és plena de records. N'agafo un petit grapat i els poso dins el paper. Ho enrotllo i, amb la vida ho premso. Cal llepar el paper per la banda adhesiva. Amb la saliva deixo la meva essència impregnada allà. Cal també recordar la boquilla: si no en posés, m'arriscaria a ennuegar-me amb el tabac (els records).

Ara només queda encendre la cigarreta. I fumar-te els records. D'aquesta manera, tot quedarà a dins.

Per què mandarina?

Lluito per ser una mandarina. De fet, tots hauríem de lluitar per aconseguir-ho. Mandarina per saber separar cada aspecte de la nostra vida i donar-li un espai on restar-hi. Per no mesclar sentiments que no tenen a veure amb d'altres. Perquè si se n'ha de fer malbé una part, que no afecti a les altres.

No vull ser una poma. Només una mandarina.

Per què festuc?

Festuc perquè m'agrada el color. I el nom. Perquè aquesta paraula em té el cor robat. Festuc perquè ets tu. Tu que et mostres tant fort, que no deixes que qualsevol travessi la closca que duus a sobre. Et tanques, i intentant obrir-te se'm trenquen les ungles.

Això és el que em em passa amb tu. I per això festuc.