dilluns, 13 d’abril del 2009
Abisme (II)
Davant d'un precipici i sense saber com creuar. Mirava al seu voltant però no hi havia cap pont a la vista. No era gaire ample però tampoc s'atrevia a saltar-lo. Després de pensar com podia creuar-lo, es va resignar i va donar mitja volta. No se n'havia adonat que darrera seu hi havia un tronc suficientment petit com per poder-lo moure i prou ample i llarg com perquè arribés d'una punta a l'altra.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
festucs i mandarines han parlat