17+2+1

No m'agrada que els nombres s'amunteguin en mi.
No m'agrada comptar les hores ni els dies.
No m'agrada racionalitzar el temps.

Però, inevitablement, puc recordar el dia exacte de gairebé tot.
En alguns casos, fins i tot puc dir-ne l'hora.

Puc escriure el meu nom gairebé sencer amb els números de la calculadora.
He arribat a fer llistes (i, per tant, a comptabilitzar) de tot els que és possible (fins i tot dels impossibles).
He comptat dies i quilòmetres.
Els anys i les rajoles del terra de la meva habitació.
També els esglaons de casa i els tallats beguts en un dia.
Les cigarretes fumades, les pulseres que porto.
Hem numerat el nivell de repressió quan tenim molta gent al voltant.
Compto les hores que dormo i les que estic desperta.
Les meves prioritats.
Els segons.
Els estels.

20 anys, per descomptat, no són res.