Arriba tard

Ridícula quan començo a notar una llàgrima apunt de caure.
Estúpida quan em reprimeixo les ganes de riure.
Indefensa quan miro al meu voltant i no hi ha res ni ningú.
Petita si penso en el passat i compto anys i mesos.
Mandrosa quan me n'adono que sóc (i he estat durant molt temps) simple espectadora de la meva pròpia vida.
Afortunada per poder comptar els amics amb els dits d'una mà.

Ara no tocava. La crisi hauria d'haver arribat al canvi d'estació. Aquest estiu, però, m'ha agafat d'imprevist.