dimecres, 25 de febrer del 2009

Ben endins

Només necessitava paper d'arròs i tabac. Però un tabac en concret. O una herba, és igual.
Poso el paper davant meu. De la butxaca me'n trec una bosseta: és plena de records. N'agafo un petit grapat i els poso dins el paper. Ho enrotllo i, amb la vida ho premso. Cal llepar el paper per la banda adhesiva. Amb la saliva deixo la meva essència impregnada allà. Cal també recordar la boquilla: si no en posés, m'arriscaria a ennuegar-me amb el tabac (els records).

Ara només queda encendre la cigarreta. I fumar-te els records. D'aquesta manera, tot quedarà a dins.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

festucs i mandarines han parlat